Mérits acumulats per els propietaris
La propietat familiar va ser adquirida a l’any 1924 i des d’allavós, i gràcies a una exemplar gestió dels seus recursos naturals, es considera a l’illa de Buda com un dels espais naturals millor conservats de Catalunya.
En un principi, els seus propietaris, els senyors Joan i Pere Borés Calsamiglia, per la seva gran afició per la cacera d’ànecs, van voler donar continuïtat a la activitat cinegètica de tipus lúdic que ja existia, i a l’activitat pesquera al Calaixos, sense que existís cap intenció de fer una explotació agrícola intensiva, amb el desig de conservar intactes els aiguamolls a diferencia del que estava succeint a la resta del delta. En aquells temps els aiguamolls eren considerats con a llocs insalubres pels mals olors i per la presència de mosquits transmissors de malalties. A més les caceres no cotitzaven i el peix perdia el seu valor al no existir mitjans de conservació ni mercats, de manera que les administracions donaven suport als propietaris de finques amb aiguamolls pel seu sanejament, donant pas al conreu de l’arròs, que es podia conservar en magatzems i era una important font d’aliment que generava riquesa i mà d’obra. D’aquesta manera van anar desapareixen els aiguamolls del delta mentre que a Buda, per expressa voluntat dels seus propietaris es van respectar les llacunes tal i com avui les coneixem. Es gràcies al bon criteri conservacionista dels senyors Joan i Pere Borés que l’Illa de Buda es el aiguamoll mes ben conservat de Catalunya i un dels mes importants d·Espanya.
Va ser per la insistència de l’administrador, el senyor Pere Franch que, sabedor de la recent implantació del conreu de l’arròs al delta, es va dedicar una superfície de l’illa a la pràctica d’aquest conreu sempre respectant les llacunes i zones properes, dedicades, com dic, a la caça i a la pesca. En aquell temps, molt abans de la regressió que han sofert les platges de Buda, els conreus ocupaven menys de la quarta part de la superfície de l’illa. Malauradament la regressió de les platges conseqüència de la construcció de les grans presses a la conca i la regulació dels cabals d’aigua del riu, va suposar la pèrdua d·una bona part dels aiguamolls sense que ningú pogués fer res per evitar-ho.
Per tot això es lògic pensar que el renom internacional i les responsabilitats adquirides davant el mon de preservar tal acumulació de valors naturals i culturals fan d·aquest indret un exemple de la política de conservació de la natura per a qualsevol administració competent del territori, la qual cosa ha estat sempre reconeguda institucionalment a la família Borés.
La importància mediambiental dels arrossars es indiscutible ja que es refugi de amfibis, rèptils i invertebrats que son la font d’alimentació de moltes espècies d’aus
En l’actualitat la propietat de l’illa recau per meitats iguals al Departament de Medi Ambient i a la societat mercantil ARROSSARS I GANADERIA DEL DELTA S.A. (ARGADEL S.A.) participada al 100% per la tercera generació de la família Borés. Els ingressos d’ARGADEL S.A. provenen de l’explotació tradicional de l’agricultura sent l·arròs el cultiu principal. Al interior de l’illa es troben les llacunes conegudes com els “Calaixos” en les que històricament ha existit una activitat pesquera i cinegètica de baixa intensitat i respectuosa amb el medi. D’aquesta manera ARGADEL S.A., com empresa agrícola, des de temps immemorials, basa la seva activitat en tres eixos fonamentals: el cultiu de l’arròs, i l’aprofitament dels recursos pesquers i cinegètics, tot això en perfecta harmonia amb l’entorn natural i amb respecte al medi ambient.
A la llacuna del “Calaix Gran” es crien especies comercials de peix com son anguiles, tenques, carpes, llobarros i orades, i s’ubiquen els llocs de caça.
A aquestes activitats se’ls hi podria incorporar, per ser considerades com una font d’ingressos complementaria a l’activitat primària i que permetria una millora de l’economia amb incorporació de nous llocs de treball, el turisme rural, de recent implantació al mon de la pagesia i amb gran demanda al delta de l’Ebre, així com la navegació, l’esbarjo, la visualització paisatgística, l’estudi de la flora i fauna silvestre, i totes les activitats lúdiques que permeten el contacte directe i harmoniós amb la natura.
S’ha de destacar l’esforç per la preservació i conservació de l’entorn; els recursos naturals, es a dir la flora i la fauna i tots aquells ecosistemes que composen l’entorn natural de Buda; els recursos patrimonials, com son l’arquitectura local i tradicional procedent èpoques passades; els recursos culturals, formats per les tradicions; i els recursos històrics.
Aquesta actitud conservacionista exemplar a estat reconeguda per les administracions, el Parc Natural, entitats conservacionistes, la SEO Bird Life i els més il·lustres ornitòlegs del nostre país tal i com queda palès en la publicació científica ARDEOLA numero 7, i d’altres, de títol “La avifauna de la Isla de Buda en Primavera-Verano de 1961” en la que els prestigiosos ornitòlegs els senyors S. Maluquer i J. R. Pons Oliveras, es desfan en agraïments i elogis, i en la que es pot llegir:
“En aras a la brevedad, nos limitaremos tan sólo a hacer una merecidísima mención a nuestro querido amigo y consocio D. Juan Borés, con quien la Ornitología española va contrayendo una deuda de gratitud impagable,..”
El mateix grup de científics agraeixen la labor conservacionistes dels senyors Joan Borés i Pere Franch en la revista científica editada per la S.E.O. ARDEOLA numero 6 en la que es diu:
“En primer y destacado lugar, a los Srs. Borés, propietarios de la isla de Buda, sin cuya amable invitación y apoyo no hubiéramos podido efectuar las reiteradas visitas a la misma, que han servido de base de nuestro trabajo. Y de un modo especialísimo, a D. Juan Borés, gran caballero, compañero excelente y entusiasta ornitólogo que nos honra con su amistad, a la que correspondemos con nuestro afecto, y quien en repetidas ocasiones, no sólo ha dado las máximas facilidades en todos los aspectos, sino que ha tomado parte personalmente en las expediciones de observación y anillamiento, facilitando su automóvil para el viaje desde Barcelona, medios de transporte en la isla, y alojamiento y manutención a su costa en su propia casa,…”
Aquests mateixos principis de protecció i tutela extremats del indret són els que es volent mantenir, de nou, en l·activitat del turisme rural que pretén obrir les portes a ornitòlegs i amants de la natura per que puguin conèixer Buda i gaudir de las seva singularitat.
Els components de la tercera generació de propietaris de la família Borés han donat continuïtat al compromís, adquirit pels nostres avantpassats, de fer el que calgui per conservar Buda i per la qual cosa estem decidits a que el turisme rural a Buda esdevingui una activitat respectuosa amb l’entorn i a protegir, conservar, gestionar, restaurar i millorar la riquesa del sistemes naturals que hi trobem.
Les fotges (Fulica atra), abundants als calaixos, son una de les especies cinegètiques més preuades pels caçadors.
