Patrimoni cultural
El paper de l’illa de Buda en el conjunt del delta de l’Ebre es bàsic i privilegiat ja que hi trobem representats tots el ecosistemes del delta tret dels “ullals” com son les llacunes, canyissars, salobrars, bosc de ribera, marges fluvials, arrossars i extenses platges amb dunes. Hi destaquen, com les més importants del delta, les llacunes del seu interior, comunicades amb el riu i anomenades “els Calaixos”, que alberguen una gran quantitat d’ocells aquàtics que utilitzen aquesta zona humida com a lloc de nidificació, hivernada, migració i per les concentracions prenupcials i postnupcials. També hi destaquen la presència de comunitats vegetals i piscícoles d’importància excepcional. Qualsevol podria esperar que aquest extraordinari espai natural es motiu d’orgull pel seus habitants i per tot el país.
Els Calaixos, i al fons, el mar.
En l’actualitat encara es practiquen activitats tradicionals com son la pesca artesanal a la “pantena”, les caceres d’ànecs i el cultiu de l’arròs.
A la xarxa de sèquies i canals de reg hi troben refugi importants poblacions de peixos com son el “fartet” (Aphanius iberus) i el “samaruc” (Valencia hispanica), així com amfibis, i rèptils com son les serps d’aigua i el recentment introduït galàpet d’estany (Ermys orbicularis).
A la primavera i a la tardor, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, organitza la festa de la “plantada” i de la “sega” en les que es recorden les formes tradicionals de conrear l’arròs sense l’ajut de maquinaria.
El dia de Sant Pere, patró de Buda, es venera al sant a la petita capella del Mas mitjançant un peregrinatge en el seu honor, amb molta participació popular, i a la que la gent acudeix amb carretes tirades per cavalls engalanats.
Peregrinatge en honor a Sant Pere, patró de Buda
L’activitat ramadera havia estat intensa el segle passat. Havia agut ramats de bous assilvestrats, i de bestiar oví i cabrum que aprofitava els pobres recursos farratgers, així com porcs i conills. Recentment, per controlar el creixement de la vegetació i propiciar espais de cria de certes especies d’aus, s’han introduït cavalls d·una raça provinent de la Camarga francesa, adaptats a les pastures humides i zones inundades, que son atractiu de molta gent.
A l’illa encara hi trobem alguns dels antics masos que varen ocupar les famílies que hi vivien del cultiu de l’arròs, i que, juntament amb la gran masia de Buda formen part d’un patrimoni arquitectònic que caldria conservar, ja que son el testimoni viu de l·historia de Buda..
Cavall de la Camarga a Buda
A l’illa de Sant Antoni, veïna de Buda encara s’hi troben ovelles fugides dels ramats que hi varen pasturar fa temps
Barquets emprats per anar a pescar a les llacunes
La “pantena” es un ormeig de pesca fixa singular, característic de les llacunes del delta de l’Ebre i l’albufera de Valencia. Aquesta rep el nom de la pantena de la pesquera de Vicenç
En les extenses platges, darrerament erosionades per la mar, hi crien especies d’aus com l·ostrero (Haematopus ostralegus), corriol (Charadrius alexandrinus), xatracs (Sternaidae ssp.),…
Els les arrels dels tamarits fixen les dunes de les platges per evitar la seva erosió
El riu Migjorn i les llacunes dels “Calaixos” al fons
El cavall de la Camarga s’adapta be als ambients humits i aprofita es escassos recursos farratgers als aiguamolls
El riu Ebre des de la riba de Buda avanç d’arribar al mar
