Lloc de trobada científica

L’illa de Buda esta considerada com àrea del Parc Natural del Delta del Ebre per Decret 332/1986 de declaració del Parc. Al setembre de 1987 va ser catalogada pels estats membres de la U.E. com a zona natural de singular rellevància per la conservació de la avifauna d’acord amb la directiva de las aus, zona d’especial protecció de les aus (ZEPA, 79/409 CEE). La Convenció sobre els aiguamolls firmada a la ciutat de Ramsar, a Iran, en 1971, es un tractat intergovernamental que serveix de marc per l’acció nacional i cooperació internacional en pro de la conservació i us racional dels aiguamolls i els seus recursos. Buda esta inclosa com a zona RAMSAR en la llista de aiguamolls d’importància internacional segons resolució de 15 de març de 1993 (BOE 73, 26 de març de 1993). També forma part del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge (PEIN) segons la llei 12/1985 d’espais naturals protegits, que te per objecte definir les principals línees d·actuació per a la conservació del patrimoni natural i per el desenvolupament sostenible de l’espai, que inclou normes generals d’ordenació i de regulació dels usos (aprofitaments dels recursos natural, etc…).

Els censos d·aus ens revelen que quasi la meitat del anàtids del delta es concentren al calaixos de Buda

Des de la seva creació el PNDE realitza a Buda estudis pel coneixement i conservació de patrimoni natural de l’illa en el que intervenen científics especialitats en cada un dels ordres de animals i plantes representats per un nombrós contingent de especies de especial riquesa a Buda. De aquesta manera l’illa rep constants visites d’ornitòlegs que fan observacions, censos i campanyes d’anellament d’ocells, la col·locació de caixes niu per facilitar la cria de xot (Otus scops) i el projecte de establiment de noves colònies de cria de la Gavina corsa (Larus adouinii) a l’illa de Sant Antoni; herpetòlegs que estudien l’evolució de rèptils i amfibis a les canalitzacions d’aigua i als arrossars i que darrerament desenvolupen un projecte de reintroducció de galàpats del gènere Emis orbicularis; Entomòlegs, que col·leccionen insectes i en especial lepidòpters ropalòcers que actuen com a bioindicadors sota el sistema BMS (Butterfly Monitoring Scheme); Quiropteròlegs del equip de investigació del museu de ciències naturals de Granollers que estudien les interessantíssimes poblacions de diferents espècies de ratpenats com Pipistrellus nathusii considerada extingida a Catalunya a principis del segle XX, i amb només 15 cites documentades a la península ibèrica; el centre de Ictiologia del Parc Natural fa censos de peixos als canals y desguassos, també per conèixer l’evolució de poblacions de fartet (Aphanius iberus) i samaruc (Valencia hispanica). També es realitzen estudis de Botànica, Limnologia, …

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Serp d’aigua (Natrix natrix)0

Samaruc (Valencia hispanica)

Papallona monarca (Danaus crhysippus)

La voluntat de la família propietària sempre ha estat oberta a facilitar l’estudi dels valors naturals a la seva propietat, per la qual cosa es manté informada de les línees d·investigació establertes i dels avenços o descobriments assolits, donant sempre suport i col·laboració als diferents grups investigadors.